L’índex de connectivitat ecològica és un valor numèric, que comprèn de l’1 al 14, que determina, segons la mida i la distància dels diferents hàbitats propers, la qualitat del medi natural per tal de permetre el moviment i la dispersió dels organismes que hi viuen. Per tant, un medi amb elevada capacitat de moviment d’espècies a hàbitats afins tindrà una puntuació propera a 14.

Les línies negres determinen els límits de la planta fotovoltaica. En el cas del projecte de Samalús, la planta es situarà en una zona de connectivitat faunística baixa (4 sobre 14), ja que l’activitat agrícola present a la zona ha fet reduir la presència d’animals que utilitzen aquests terrrenys agrícoles com a zones de pas, de caça i/o de refugi. 

Amb la implementació de la coberta vegetal al sòl i la instal·lació d’un tancament cinegètic i ecològic s’atraurà i es permetrà el pas de fauna petita i mitjana. Això permetrà recuperar la presència d’animals i, d’aquesta manera, tornar a un estat similar al que existia previ a l’activitat agrícola, amb un entorn més naturalitzat.

L’índex de sensibilitat ambiental és el resultat de l’aplicació del model de zonificació ambiental per a la implantació d’energies renovables del Ministeri per a la Transició Ecològica. Es tracta d’un indicador que pot prendre cinc valors qualitatius de sensibilitat: baixa, moderada, alta, molt alta i màxima. Des del Ministeri es recomana que aquest tipus de projectes se situin en zones de sensibilitat baixa o moderada. Aquest índex pot consultar-se al Geoportal (Tabla de Contenidos>Calidad y Evaluación Ambiental>Evaluación Ambiental), eina creada pel propi Ministeri.

Les línies negres determinen els límits de la planta fotovoltaica. En el cas del projecte de Samalús, la planta se situarà en una zona de sensibilitat ambiental baixa-moderada. La zona qualificada amb sensibilitat màxima, corresponent al torrent de l’Alguer, quedarà al marge de la instal·lació.