L’excepció ibèrica es basa en l’aplicació d’un topall al preu de l’energia generada amb fonts que fan ús del gas, de manera que aquest topall eviti l’escalada del preu general del mercat.
D’aquesta manera, si per una hora del dia hi ha molta demanda, primer s’intenta cobrir amb l’energia de fonts més econòmiques, però si no n’hi ha prou s’acaba comprant energia de cicle combinat (produïda amb gas), i el seu preu s’aplica a tota l’energia comprada aquella hora.
Totes les empreses fixen els seus preus tenint en compte el costos de les matèries primeres que produeixen. D’aquesta manera el preu de compra del gas marca el preu de venda de l’energia de cicle combinat. Com més car el gas, més cara aquesta energia i més car el preu del mercat majorista.
L’excepció ibèrica el que fa és aplicar un topall al cost de compra del gas amb el que es calcula el preu de venda de l’energia generada amb gas. El topall en el cost de compra produeix un topall en el seu preu de venta i de retruc limita el preu del mercat majorista elèctric.
El topall actual es de 40€ fins al 31/12, després puja 5€ cada mes fins al 31/05, moment en què deixarà d’aplicar-se l’excepció iberica.
Aquest topall del preu del gas és teòric. Les empreses de cicle combinat han pagat molt més que aquest preu topall. Per això es calcula el preu al que haguessin venut realment l’energia i la diferencia se’ls compensa amb el ‘mecanisme d’ajust’. És a dir:
Imaginem que avui el gas costa 150€. Les empreses de cicle combinat compren el gas a 150€, i com que tenen aquest cost venen la seva energia a 420€. Si per una hora concreta del dia cal comprar aquesta energia, totes les empreses (no només les de cicle combinat, sinó també les hidràuliques, eòliques, solars, nuclears, etc.) cobrarien l’energia a 420€.
En aquests moments, amb l’excepció Ibèrica, el topall del preu del gas per al càlcul del preu de l’energia està fixat a 40€. En base a aquest topall, posem el cas que, el preu de venda de l’energia seria de 180€. Ara, si per una hora concreta cal comprar energia de cicle combinat, tota l’energia d’aquella hora ja no es pagarà als 420€ sinó que es paga a 180€.
Però en realitat les empreses de cicle combinat han pagat el gas no a 40€ sinó a 150€, i per tant cal compensar-los per la diferencia entre el preu de venda de 420€ que haguessin marcat i el preu de 180€. Aquesta compensació és el mecanisme d’ajust. I només s’aplica a les empreses de cicle combinat.
En aquest exemple, sense el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida en aquella hora s’hagués pagat a 420€. Amb el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida s’ha pagat a 180€ i només la part produïda amb gas s’ha pagat a 420€ (via el mecanisme d’ajust).
D’aquesta manera, si per una hora del dia hi ha molta demanda, primer s’intenta cobrir amb l’energia de fonts més econòmiques, però si no n’hi ha prou s’acaba comprant energia de cicle combinat (produïda amb gas), i el seu preu s’aplica a tota l’energia comprada aquella hora.
Totes les empreses fixen els seus preus tenint en compte el costos de les matèries primeres que produeixen. D’aquesta manera el preu de compra del gas marca el preu de venda de l’energia de cicle combinat. Com més car el gas, més cara aquesta energia i més car el preu del mercat majorista.
L’excepció ibèrica el que fa és aplicar un topall al cost de compra del gas amb el que es calcula el preu de venda de l’energia generada amb gas. El topall en el cost de compra produeix un topall en el seu preu de venta i de retruc limita el preu del mercat majorista elèctric.
El topall actual es de 40€ fins al 31/12, després puja 5€ cada mes fins al 31/05, moment en què deixarà d’aplicar-se l’excepció iberica.
Aquest topall del preu del gas és teòric. Les empreses de cicle combinat han pagat molt més que aquest preu topall. Per això es calcula el preu al que haguessin venut realment l’energia i la diferencia se’ls compensa amb el ‘mecanisme d’ajust’. És a dir:
Imaginem que avui el gas costa 150€. Les empreses de cicle combinat compren el gas a 150€, i com que tenen aquest cost venen la seva energia a 420€. Si per una hora concreta del dia cal comprar aquesta energia, totes les empreses (no només les de cicle combinat, sinó també les hidràuliques, eòliques, solars, nuclears, etc.) cobrarien l’energia a 420€.
En aquests moments, amb l’excepció Ibèrica, el topall del preu del gas per al càlcul del preu de l’energia està fixat a 40€. En base a aquest topall, posem el cas que, el preu de venda de l’energia seria de 180€. Ara, si per una hora concreta cal comprar energia de cicle combinat, tota l’energia d’aquella hora ja no es pagarà als 420€ sinó que es paga a 180€.
Però en realitat les empreses de cicle combinat han pagat el gas no a 40€ sinó a 150€, i per tant cal compensar-los per la diferencia entre el preu de venda de 420€ que haguessin marcat i el preu de 180€. Aquesta compensació és el mecanisme d’ajust. I només s’aplica a les empreses de cicle combinat.
En aquest exemple, sense el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida en aquella hora s’hagués pagat a 420€. Amb el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida s’ha pagat a 180€ i només la part produïda amb gas s’ha pagat a 420€ (via el mecanisme d’ajust).
Totes les empreses fixen els seus preus tenint en compte el costos de les matèries primeres que produeixen. D’aquesta manera el preu de compra del gas marca el preu de venda de l’energia de cicle combinat. Com més car el gas, més cara aquesta energia i més car el preu del mercat majorista.
L’excepció ibèrica el que fa és aplicar un topall al cost de compra del gas amb el que es calcula el preu de venda de l’energia generada amb gas. El topall en el cost de compra produeix un topall en el seu preu de venta i de retruc limita el preu del mercat majorista elèctric.
El topall actual es de 40€ fins al 31/12, després puja 5€ cada mes fins al 31/05, moment en què deixarà d’aplicar-se l’excepció ibèrica.
Aquest topall del preu del gas és teòric. Les empreses de cicle combinat han pagat molt més que aquest preu topall. Per això es calcula el preu al que haguessin venut realment l’energia i la diferencia se’ls compensa amb el ‘mecanisme d’ajust’. És a dir:
Imaginem que avui el gas costa 150€. Les empreses de cicle combinat compren el gas a 150€, i com que tenen aquest cost venen la seva energia a 420€. Si per una hora concreta del dia cal comprar aquesta energia, totes les empreses (no només les de cicle combinat, sinó també les hidràuliques, eòliques, solars, nuclears, etc.) cobrarien l’energia a 420€.
En aquests moments, amb l’excepció Ibèrica, el topall del preu del gas per al càlcul del preu de l’energia està fixat a 40€. En base a aquest topall, posem el cas que, el preu de venda de l’energia seria de 180€. Ara, si per una hora concreta cal comprar energia de cicle combinat, tota l’energia d’aquella hora ja no es pagarà als 420€ sinó que es paga a 180€.
Però en realitat les empreses de cicle combinat han pagat el gas no a 40€ sinó a 150€, i per tant cal compensar-los per la diferencia entre el preu de venda de 420€ que haguessin marcat i el preu de 180€. Aquesta compensació és el mecanisme d’ajust. I només s’aplica a les empreses de cicle combinat.
En aquest exemple, sense el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida en aquella hora s’hagués pagat a 420€. Amb el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida s’ha pagat a 180€ i només la part produïda amb gas s’ha pagat a 420€ (via el mecanisme d’ajust).
L’excepció ibèrica el que fa és aplicar un topall al cost de compra del gas amb el que es calcula el preu de venda de l’energia generada amb gas. El topall en el cost de compra produeix un topall en el seu preu de venta i de retruc limita el preu del mercat majorista elèctric.
El topall actual es de 40€ fins al 31/12, després puja 5€ cada mes fins al 31/05, moment en què deixarà d’aplicar-se l’excepció ibèrica.
Aquest topall del preu del gas és teòric. Les empreses de cicle combinat han pagat molt més que aquest preu topall. Per això es calcula el preu al que haguessin venut realment l’energia i la diferencia se’ls compensa amb el ‘mecanisme d’ajust’. És a dir:
Imaginem que avui el gas costa 150€. Les empreses de cicle combinat compren el gas a 150€, i com que tenen aquest cost venen la seva energia a 420€. Si per una hora concreta del dia cal comprar aquesta energia, totes les empreses (no només les de cicle combinat, sinó també les hidràuliques, eòliques, solars, nuclears, etc.) cobrarien l’energia a 420€. En aquests moments, amb l’excepció Ibèrica, el topall del preu del gas per al càlcul del preu de l’energia està fixat a 40€. En base a aquest topall, posem el cas que, el preu de venda de l’energia seria de 180€. Ara, si per una hora concreta cal comprar energia de cicle combinat, tota l’energia d’aquella hora ja no es pagarà als 420€ sinó que es paga a 180€.
Però en realitat les empreses de cicle combinat han pagat el gas no a 40€ sinó a 150€, i per tant cal compensar-los per la diferencia entre el preu de venda de 420€ que haguessin marcat i el preu de 180€. Aquesta compensació és el mecanisme d’ajust. I només s’aplica a les empreses de cicle combinat. En aquest exemple, sense el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida en aquella hora s’hagués pagat a 420€. Amb el mecanisme d’ajust tota l’energia consumida s’ha pagat a 180€ i només la part produïda amb gas s’ha pagat a 420€ (via el mecanisme d’ajust).
Lamentablement l’excepció ibèrica ha entrat en funcionament en un moment de pic de demanda de l’electricitat (originada entre d’altres motius per l’onada de calor) i això ha fet que s’hagi hagut de generar energia amb gas molts més dies i moltes més hores del que és habitual.
A més la producció d’algunes fonts d’energia s’ha vist reduïda. Per exemple la producció d’energia hidràulica ha minvat moltíssim degut a les condicions de sequera.
A més el preu de compra del gas està absolutament disparat i fa que l’import del mecanisme d’ajust sigui molt alt.
En resum el preu del mercat està marcat majoritàriament pel preu del gas:
Tot i això, sense l’excepció ibèrica el preu hauria estat encara més elevat.
